És el quart dia del calendari d’advent de RPS i avui plou. Però plou bé, relaxant-se. Hi ha un gat que ronroneja. Tens una cervesa preparada, i res en particular previst. Potser tornarà s a catalogar el teu inventari viu i cruixent.
Què més podria ser sinó una horticultura estranya!
Alice Bee: Sovint penso que m’agradaria tenir una petita botiga que vengués un nÃnxol de productes. Excepte, no ho voldria, perquè això implicaria fer un altre tipus d’impost i pagar el lloguer del local i demanar estoc, etc. etcètera. Aixà que el que realment m’agradaria és portar una botiga com Strange Horticulture. És un lloc fora del temps, un simulador de venda al detall on el que vens són respostes a problemes en forma de plantes estranyes. T’asseus a la teva botiga i la gent ve com a suplicant a un altar i et pregunta: necessito que la planta m’ajudi a dormir, què és? Em molesten les visions, aixà que hauria d’agafar la planta per aturar-les o fer-les més fortes? Quina d’aquestes plantes obrirà un pany?
I obriu el vostre gran volum il·lustrat de plantes, aneu a la pà gina correcta i preneu nota de la descripció. I després mireu les olles dels vostres prestatges i trobeu el que busquen els vostres clients. També hi ha un misteri més profund, però el que més em va agradar de Strange Horticulture va ser aquesta tactilitat. Quan vaig moure els tests, mentre llegia com algunes fulles se sentien afilades o altres feien olor de cÃtrics, em van transportar! Vaig sentir que realment estava obrint el calaix secret del meu escriptori i examinant el mapa de la zona, que realment estava posant pà gines noves al meu volum d’instruccions i escrivint acuradament les meves etiquetes per a les plantes. Quin botiguer més encantador i una mica sinistre ser.
Rebecca: SabÃeu que a Strange Horticulture podeu evitar que el gat Hellebore s’espanti amb el toc del timbre de la botiga? El que heu de fer és acariciar-lo just abans de fer-ho, llançant-lo a la seva animació d’obtenció d’escrits i, per tant, anul·lant la seva animació espantada. Ho sé perquè la meva parella va jugar a Strange Horticulture abans que jo, i va ser tan decidit a no espantar Hellebore amb la campana que realment vaig entrar al joc creient que hi havia una mena de mesurador d’estrès de gat amagat que havia de gestionar. Llavors vaig recordar que la meva parella és només una gran tova quan es tracta de gats. Encara ho vaig fer cada vegada, però, perquè haurÃeu de ser amable amb Hellebore.
Strange Horticulture no va ser difÃcil de vendre per a mi: és un joc independent sobre dirigir una petita botiga de plantes en companyia d’un simpà tic gat negre i, per ser sincer, penso en dedicar-me a aquesta feina per perseguir aquest somni exacte almenys una vegada. una setmana. A més, tinc un interès permanent pels videojocs ambientats al Regne Unit que no es troben a Londres. Segons el millor del meu record, només he visitat Windermere una vegada a la meva vida, però va ser un d’aquells dies agradables a l’atzar que per alguna raó es converteix en un record de la infà ncia, aixà que em va emocionar desproporcionadament veure el llac. Districte com a escenari d’un joc.
També tinc una certa fascinació per qualsevol joc que et posa a la pell d’un personatge que tradicionalment seria un NPC. Sóc un fanà tic del subgènere en què dirigeixes una ferreria o una parada de miscel·là nia al mercat, oferint als herois l’article clau en el moment exacte, però per a tu és només un dia normal. A Strange Horticulture, les principals figures d’un intricat misteri ocult passen per la vostra botiga dià riament, però principalment esteu parlant del lloc pensant en les vostres plantes. És un angle lateral encantador per veure aquest conte de fades fosc, amb l’avantatge afegit que augmenta significativament el factor esgarrifós.
Ara recordeu: són esquitxades per Hellebore, aleshores toca el timbre.